Un gran gripau

Tot just aquesta tarda, a plena tarda, quan la humitat ja comença a penetrar els óssos, recollint la rama de les oliveres que s'han anat podant. Jo, veia que quelcom m'observaba, però no era capaç de divisar res o ningú.
Ja quedava poquet per recollir l'últim feix de rama, tot just per posar-lo a la foguera i escalfar-me una miqueta. I mireu per on, allí està la natura mirant-me. Quiet, aturat, passant desapercebut gràcies al seu vestit i com no, OBSERVANT-ME.

Convocatòria Assemblea General Ordinària

Pollets de Fènix

Després de vint-i-un dies de covar-los, per fi han esclatat els ous que la nostra fènix ha estat cuidant amb molta cura i atenció. Petits com són, ja mostren uns colors ben bonics que aniran accentuant-se a mesura que els veurem créixer.

Tot just han sortit del jaç de palla que havíem preparat, de seguida han començat a córrer pel corralet bellugant-se inquiets i sense separar-se gaire de la mare que els vigila constantment.

Fins i tot el gall, de quan en quan s’hi acosta una mica, i se’ls mira encuriosit mentre ells mengen els grans de moresc esmicolat que troben per terra.

Ara, a esperar que es facin grans i comparteixin corral amb els que, en els propers dies, han de néixer de la sedosa que també està covant.

Unes Perseides ben ennuvolades.

Ahir al capvespre, mentre col·locàvem taules i cadires per a gaudir del sopar sota la pluja d’estrelles, la mirada ens marxava cap al cel i els auguris no eren massa bons: un mar de núvols ho anava envaint tot i la situació no pintava gens bé. Semblava que avui, el Planisferi de Melquiades amb el que ens havíem de guiar per situar constel·lacions i estrelles, l’hauríem de retornar al prestatge.

Amb aquest panorama, però, els amics que ens havien dit que baixaven al Mas van començar a arribar i ben aviat la llarga taula es va anar omplint de gent que, entre mos i mos, anava aixecant la vista cap al cel. I en acabar el sopar, un cop de sort! Part dels núvols es van anar esvaint i ens van deixar veure un bocí de cel força estelat. L’ocasió no es podia desaprofitar i de seguida vam ocupar el pla de la Cisterna tots mirant en direcció nord-est i desitjant tenir una mica de sort.

El primer estel fugaç es va fer esperar una bona estona però després el cel es va anar animant i en vam veure caure uns quants més que vam anar situant, majoritàriament, als voltants de la constel·lació de Perseus. Van ser efímers i amb poca lluminositat però el més interessant va ser que amb el temps que els núvols van respectar aquest moment, cadascú de nosaltres va poder marxar cap a casa havent-ne vist algun. De ben segur que l’any vinent repetirem aquesta nit d’estels al Mas.

Nit d'estels al Mas

Aquest any a la gent del Mas ens ha donat per fer una nit d’estels aprofitant la pluja d’estels dels Perseids, popularment coneguts com llàgrimes de Sant Llorenç. No sabem si en veurem molts o pocs, la qüestió és passar una bona estona mirant el cel i gaudint de la nit.

I si ens voleu acompanyar, ja ho sabeu, ens trobarem al Mas el dimecres 12 d’agost a partir de 2/4 de nou del vespre Us podeu portar l’entrepà o la carmanyola que nosaltres ja tindrem begudes ben fresques. I si us voleu portar una gandula, millor que millor!

Dilluns de tempesta

Ja feia dies que ho anaven anunciant... i al Mas no havia caigut ni una gota. Però ahir a la tarda els llamps que vèiem caure per darrera el Puig i la remor dels trons que s’anava apropant cada vegada amb més insistència, ens va fer pensar que acabaríem ben xops. El neguit anava per dintre perquè ara fa just un any una forta calamarsada ens va fer malbé l’hort i ens va fer perdre tota la collita d’olives! Malauradament les previsions es van complir i cap a les 6 de la tarda va començar a ploure i pedregar amb força i només en mitja hora el nostre pluviòmetre va recollir 55 l/m². I per la nit, encara més, i aquest matí ens hem aixecat amb el pluviòmetre que sobrepassava els 70 l/m².

Avui, calçats amb les botes d’aigua, hem pogut avaluar el mal que havia fet aquesta tempesta. Primer hem anat a guaitar l’hort i, vist a certa distància, semblava que no havia patit gaire.

Però a mesura que ens anàvem apropant aquesta percepció s’ha anat esborrant ràpidament quan hem començat a veure totes les plantes tocades per la pedra: bajoques, bledes, pebrots, albergínies, bròquils, carbassons..., ens mostraven les fulles foradades. I encara sort que la pedra era de la mida d’un cigró i pensem que podrem recuperar-ne una bona part!

I després li ha tocat el torn a les tomaqueres. A primer cop d’ull hem respirat tranquils perquè l’aspecte de la planta era bo, però a l’apropar-nos hem vist que la majoria dels tomàquets estaven marcats i de seguida ens ha vingut al cap la imatge que vam tenir l’any passat quan la pedra els va destrossar i no em vam poder menjar cap. Per sort aquesta vegada la pedregada no ha estat tant forta i confiem en que la collita es pugui salvar.

Refets d’aquesta passejada per l’hort, on hem acabat amb fang fins a les orelles, ens hem atansat a veure la resta de bancals. Primer allà on creixen les nogueres i les alzines tofoneres, encara amb grans bassals d’aigua per tot arreu, però que han aguantat bé la calamarsada.

I després els bancals d’oliveres, on la terra ha drenat una mica millor l’aigua, però la pedra ha fet caure grapadets d’olives que hem anat trobant als voltants de les soques.

I si encara en volíem més, l’estat del Camí del Molí que dóna accés al mas ens l’hem trobat ple de fang i pedres arrossegades per la força de l’aigua que ha provocat uns grans escòrrecs als talussos de terra que envolten el camí.

Però dintre de tota aquesta malastrugança encara podem estar una mica contents: les instal·lacions no han tingut gaires desperfectes, la terra torna a tenir saó i els animals de la granja no s’han mullat gaire. Fins i tot es lliris de les jardineres han aguantat bé la força de la tempesta.

Convocatòria Assemblea General Ordinària